Moltes marques de moda estan començant a anunciar que algunes de les seves peces estan realitzades amb teixits sostenibles. A continuació, aprofundirem en què significa exactament això i com podem saber si estem prenent la decisió més respectuosa amb el medi ambient a l’hora de vestir-nos o utilitzar tèxtils de casa.

Què és un teixit sostenible?

S’entén per teixits sostenibles, aquells que minimitzen les emissions a l’hora de fabricar-los. També s’utilitza aquest mot per a definir tèxtils elaborats amb materials que són biodegradables i que es descomponen sense deixar residus perillosos o nocius per al medi ambient, com és el cas dels microplàstics o els gasos d’efecte hivernacle.

La indústria tèxtil és la segona més contaminant després de l’alimentària. S’estima que avui dia, comprem un 80% més de roba que fa 10 anys, i que la majoria d’aquesta es rebutja quan està en perfecte estat, anant a parar, en forma de residu, al medi ambient. El cicle ràpid de la moda i els rapidíssims canvis de tendències fan que ens desfem massivament de peces.

D’altra banda, els processos de fabricació tampoc estan exempts d’un impacte mediambiental. Els tints utilitzats en la producció de teixits van a parar a rius i oceans, en un procés que afecta la qualitat de l’aigua. Per a fabricar uns texans, són necessaris més de 3 000 litres d’aigua.

El tèxtil sostenible pretén donar una solució a aquesta problemàtica, fent propostes destinades a reduir el seu impacte a l’ecosistema. Seguint els principis de reduir, reutilitzar i reciclar, s’han creat algunes de les propostes més fortes.

Com saber si un teixit és sostenible?

La primera manera d’identificar si un teixit o una peça és sostenible és saber si s’ajusta a alguna de les tres regles de les quals acabem de parlar. Pretén reduir el consum de peces, sent una proposta de slow fashion i evitant les tendències passatgeres? Es tracta de teixits als quals se’ls està donant una nova vida, reutilitzant, per exemple, material d’excedents de producció? Utilitza fibres reciclades?

A més d’aquests tres principis, també és important fixar-nos en com estan produïdes les fibres. Els teixits orgànics, per exemple, eviten la contaminació del sòl, ja que estan conreats amb agricultura ecològica, que evita l’ús de pesticides i plantes modificades genèticament.

Les fibres reciclades són una altra aposta per a fabricar tèxtils sostenibles. El cupro, per exemple, s’obté a partir de reciclar residus de cotó o de cel·lulosa. El Tencel o Lyocel és una altra fibra similar, només que aquesta vegada ve de la polpa de la fusta. Altres opcions menys populars, però també sostenibles, són el polièster reciclat o fins i tot la llana.

En definitiva, el teixit és només un pas per a aconseguir reduir l’impacte del nostre consum a la naturalesa, però és fonamental per a avançar cap a un futur més sostenible.